dijous, 28 de juny del 2007

Sedum sediforme (Jacq.) Pau

Sedum sediforme (Jacq.) Pau
Etimologia: Sedum, del llatí Sédum, (or. fosc). Plin. 'Sempreviva'. Podria tindre relació amb sedo (sedare) 'mitigar, calmar', però no hi han referències de que la planta tingue aquestes propietats, o també amb sedeo (sedere) 'seure, estar assegut', per la forma de la planta florida que recorda un seient. I sediforme, veu redundant.
Arròs de pardal. Crespinell. Crespinella. Pinyons de rata. Aquesta espècie viu a llocs amb molt poca terra, sovint el trobarem a les teulades i parets seques i entre les escletxes de les roques. Té les bases de les tiges una mica lignificades, les fulles són carnoses i agudes. Les flors són de color groc, es formen a la part de dalt d'una tija fèrtil, que està coberta per menys densitat de fulles que la resta de la planta. La inflorescència s'obri en vàries branques, com si fossin radis. Es diferència de les altres espècies del gènere per la seva major mida. De Sedum album, per les fulles agudes en lloc d'obtuses, i de Sedum dasyphyllum per no tenir pèls. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu. Les plantes de les Pitiüses han estat reconegudes com Var. dianium , perquè les fulles són marcadament més grans que les de les formes normal de l'espècie. Font: herbarivirtual
CRESPINELL m.
Planta crassulàcia de diferents espècies del gènere Sedum.
|| 1. L'espècie Sedum altissimum (Tarr.); cast. uña de gato. (V. crespinella).
|| 2. L'espècie Sedum album (or., occ., val.); cast. siempreviva menor, hierba puntera menor. També s'anomena crespinell blanc; és una planta que viu per qualsevol lloc, per poca terra que tingui; sobre les teulades i roques fines, sense terra, no s'hi mor. La soca els fa de seient, | lo crespinell de catifa, Verdaguer Bethlem 63.
|| 3. Crespinell groc, o crespinell coent, o crespinell picant: l'espècie Sedum acre; cast. uvas de gato, pan de cuco.
Fon.: kɾəspinéʎ (pir-or., or.); kɾespinéʎ (occ., val.).
Sinòn.:— || 1, arròs de pardal, crespinella, pinyons de rata;— || 2, arròs de bruixa, arròs de pardal, arròs de paret, crespinella blanca, raïms de llop;— || 3, curatalls, herba de cremat, raïms de llop.
Etim.: derivat de cresp, ‘arrissat’. Font: dcvb
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64

dimecres, 27 de juny del 2007

Daucus carota ssp. carota



Daucus carota ssp. carota
Etimologia: Daucus, llat. daucus, daucum i esta del grec daükon, Plin. 'pastanaga', nom de diverses plantes umbel·líferes com la pastanaga. I carota, llat. carota i esta del grec. karôtón, 'la pastenaga', propiament 'la safranòria'.
PASTENAGA (escrit també pastanaga). f.
|| 1. Planta umbel·lífera del gènere Daucus, principalment la Daucus Carota, de tronc dret i ramificat en branques esteses, fulles dentades, flors blanques o rosades, i arrel comestible de forma cònica i de color variable entre vermell i groc o blanquinós; cast. zanahoria. So és assaber, pastanagues e raves, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175). Altra pot ab sement de pastanagues, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca de Val.).
Var. form.: bastenaga, bastonaga, mastenaga.
Fon.: pəstənáɣə (or., mall.); bəstənáɣə (men.); bastonáɣa (Tortosa); bastunáɣa (alg.); məstənáɣə (eiv.).
Sinòn.: || 1, safannària, safanòria (Daucus carota sativus); xirivia borda (Daucus carota maximus).
Etim.: del llatí pastināca, mat. sign. || 1.
SAFANÒRIA f.
Pastenaga || 1 (Gir., Urgell, Ll., Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià); cast. zanahoria. Ab aygua de safanòries, Micer Johan 432. Me ve en la seua sistella plena de palla y en una safanòria d'a vara, Guinot Capolls 76. Qui sembra safanòries no pot collir flors, Casp Proses 101. a) fig. Persona xerraire i embullosa, que diu disbarats o mentides (Val.).
Var. form.: safranòria (occ.), safranària, safannària (mall.).
Fon.: safanɔ́ɾia (Morella, Cast., Val.); safanɔ́ɾiɔ (Xàtiva, Gandia, Pego, Al.); safɾanɔ́ɾiɛ (Ll., Urgell); safɾanɔ́ɾia (Tortosa); səfɾənáɾiə (Gir., Reus, Valls); səfəɾnáɾiə (Tarr.); səfənnáɾi (Mall.); səfənnέ̞ɾi (Felanitx).
Etim.: de l'àrab isfanāríya, mat. sign. Font: dcvb
Botxes. Fonollassa. Pastanaga borda.
La pastanaga silvestre és molt abundant a les vores dels camins i camps de conreus abandonats. Fa una gran umbel·la blanca que dóna fruits coberts per espinetes; l'umbel·la es tanca en el moment de la fructificació. Tota la planta està coberta per una pil·lositat una mica aspre al tacte. L'arrel fa un inconfusible aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla. La subsp. maximus es diferencia d'aquesta perquè té la umbel·la més ample de 12cm. Floreix al final de la primavera. Pel gènere Daucus hem seguit la nomenclatura de J. Pujadas (2002) An. Jard. Bot. Madrid, 59 (2); 368-375. Font: herbarivirtual
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64

dilluns, 25 de juny del 2007

diumenge, 24 de juny del 2007

Dianthus broteri Boiss. & Reuter subsp. valentinus (Willk.) Rivas Mart. & al.


Dianthus broteri Boiss. & Reuter subsp. valentinus (Willk.) Rivas Mart. & al.
Sinònims : Dianthus valentinus Willk., Dianthus serrulatus subsp. valentinus (Willk.) Malag., Pl. Sennen. I, Dianthus 6 (1974)
Etimologia: Dianthus, síncopa linneana del grec diósanthos, en Teofrasto, un clavell conreat, no olorós. Grec Diós, 'déu' i ánthos, 'flor'. Propiament, la flor dels déus. I broteri, de broterous; Félix da Silva de Avellar, de sobrenom, Brotero (1744/1828). Valentinus, del llatí valentinus, -a, -um, 'valencià, de València', del llatí Valentia, -ae, diverses ciutats amb aquest nom.
Clavellets. Clavellinera de pastor. Clavellina.
CLAVELLINA f.
|| 1. Clavell, flor de les plantes del gènere Dianthus (Men.); cast. clavel, clavellina.
|| 2. Planta de diferents espècies del gènere Dianthus, que produeix les flors anomenades clavells (or.); cast. clavel. Brotà una clavellina encesa de clavells, Verdaguer Flors 39. Los clavells s'han acabat d'una hermosa clavellina, Collell Flor. 117. Clavellina muntanyesa: és l'espècie Dianthus cartusianorum; cast. clavellinas montesinas.
Planta perenne, sufruticosa, de color verd blavós. Les flors, relativament grans per al seu gènere, es disposen en inflorescències laxes i pedunculades. Presenten els pètals de color rosat, fortament laciniats, que ixen del calze uns 2 cm.
Fon.: kləβəʎínə (or.); klaβelínɛ (Ll.); klaβɛʎína (Val.); kləvəʎínə (Bal.); klaveʎína (Cast., Al.).
Etim.: derivat de clavell.
CLAVELL m.
|| 3. Flor i planta de diferents espècies del gènere Dianthus, de la família de les cariofil·làcies; cast. clavel. Roses e flors, | clavells, gesmir | hi creus collir, Spill 12343. Una clavellina encesa de clavells, Verdaguer Flors 39. a) L'espècie Dianthus caryophyllus L.; cast. clavel común. La planta es fa de 20 a 60 cm. d'altària, i les seves flors són de diverses colors i molt apreciades per llur perfum i vistositat. S'anomenen clavells de sabater els que són blancs esquitxats de vermell fosc; clavells de la bandera espanyola són els de color vermell i groc.—b) Clavells bosquetans: l'espècie Dianthus Carthusianorum L. (Pireneus catalans); cast. clavellinas montesinas.—c) Clavells de pastor: l'espècie Dianthus monspessulanus L. (Pireneus); cast. clavellinas deshiladas.—d) Clavells de pom o de Sant Isidro: l'espècie Dianthus barbatus L.; cast. minutisa.—e) Clavells de trenta: l'espècie Dianthus sinensis L.; cast. clavellina china. Formen pomellets de flors petites de colors diverses; procedeixen de la Xina.
Etim.: del llatí *clāvĕllu, dim. de clāvu, mat. sign. || 1. Font: dcvb
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

divendres, 22 de juny del 2007

Bufo calamitas

Bufo calamitas
Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels bufònids, que fa fins a 210 mm de llarg, molt robust, amb el cap més llarg que ample, amb glàndules paròtides molt desenvolupades, el timpà poc visible, la pupil·la horitzontal i la pell molt berrugosa.
GRIPAU m. 1. Calàpat; cast. sapo
CALÀPAT (escrit també calàpet). m. 1. Animal amfibi de la família dels bufònids: Bufo vulgaris; cast. sapo
Etimologia: desconeguda; probablement d'una forma pre-romana hispànica *calappăcu, que devia significar ‘tortuga’ (com el cast. galápago), segons Corominas DECast, ii, 620-623 Aquesta teoria implica la separació originària de calàpat i del seu sinònim gripau, al qual s'atribueix origen germànic (de krappo, ‘ganxo’: cf. G. de Diego Dicc.).
Etimologia: Bufo, del italià buffo, 'grotesc' veu de creació expressiva. I també onomatopeia imitant el buff que produeix.
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

diumenge, 17 de juny del 2007

Lycosa tarentula

Lycosa tarentula
Etimologia: Lycosa, segons investigació pròpia, del grec lykos, 'llob', és de suposar que pels seus hàbits de caça nocturns, amb -osa, -osum, sufixe que indica abundància, per la facilitat de trobarles en alguns llocs i també perquè és portadora de moltes cries. I tarentula del llat. Tarentum, 'la ciutat de Tarento'. Perquè era molt comuna a les rodalies d'aquesta ciutat.
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

dissabte, 16 de juny del 2007

Tornar desprès d'un mal dia.


Fotos: macuser64

Cannabis sativa

El cànnabis, cànem, marihuana o vulgarment herba (Cannabis sativa) és una planta herbàcia pertanyent a la família de les cannabàcies.
Etimologia: Cannabis, segons investigació pròpia, del llat. canna, 'canya' i bis, 'dos vegades'. Per què és una planta dioica; la dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe. Així hi haurà peus de la mateixa espècie estrictament masculins (amb només estams) i peus estrictament femenins (amb només pistils), però sembla ser casualitat, per què Joan Coromines, ja relaciona la paraula amb origen persa o àrab per via llatina. I sativa, del llat. satívus, 'sativo', que es sembra, planta o conrea, en contraposició al que és fréstec. Etimologia duptosa.
Etimologia 2: Cannabis, l'etimologia del nome comprende la radice "kan, col doppio significato di "hemp" e "cane" (canna). Invece il suffisso "bis" si riferisce all'evoluzione linguistica dei termini "bosm" (ebraico) e "busma" (aramaico): odoroso, dal buon profumo, aromatico. (Cercat a la xarxa).
Etmologia: Marihuana, un manual de capacitación de los agentes mexicanos de la Procuraduría General de la República (30) asegura que la palabra marihuana proviene del náhuatl malihuana, palabra compuesta por mallin que quiere decir prisionero, hua que significa propiedad, y la terminación ana, coger, agarra, asir. Se supone que los indígenas al identificar a la planta con el nombre de malihuana, quisieron expresar que la planta se apodera del individuo. (Cercat a la xarxa).
Etimologia: "El nombre de hachís comenzó a imponerse, después que las descripciones de Marco Polo hizo en su Livre des merveilles du monde, de la secta de los hascichins, guerreros del jeque Hassan Ibn Al Sabbah (El viejo de la montaña) temidos por su fiereza: los miembros de esta secta eran recompensados tras el combate con preparados a base de hachis, y se les prometía que, si morían luchando por su jefe, su cuerpo iría a un paraíso donde podrían disfrutar de los goces de la droga por toda la eternidad. "Extraído del libro El fenómeno droga, de Colección Temas Clave de Salvat, autor Francesc Freixa i Santfeliu
Etimologia 2: haszysz - «hachís, Cannabis indica que se emplea como alucinógeno». Del alemán Haschisch y éste del árabe حشيش «hierba seca». (Cercat a la xarxa).
Rodalies de Castelló de la Plana
Foto: macuser64

dijous, 14 de juny del 2007

Pseudo Hippopotamus amphibius

Paregut sorprenent del cap d'aquest coleòpter sense determinar amb el de l'hipopòtam. La foto està retocada, s'han eleminat les antenes.
Foto: macuser64

dimecres, 13 de juny del 2007

Veronica persica Poiret

Veronica persica Poiret
Petita herba dels camps i vores de camins, les flors són relativament grans (fins a 1 cm de diàmetre) de color blau intens, amb quatre pètals un d'ells una mica més petit que els altres. La diferenciarem de Veronica polita i Veronica arvensis perquè totes dues tenen les flors més petites, a més Veronica arvensis té les fulles oposades en lloc d'alternes.
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

dijous, 7 de juny del 2007

Asphodelus albus


Etimologia: El gènere Asphodelus prové del grec Asphodelos, 'punta de llança', per la forma pareguda a una llança del raïm terminal ple de flors, i albus, 'blanc' pel color. I també una segona etimologia d'un tal giuliano que diu: 'Il nome generico Asphodelus, deriva dal greco a = non, spodos = cenere e elos = valle; col significato di : quello che a valle non è stato ridotto in cenere (Pignatti), per la tendenza a rinascere nei luoghi raggiunti dal fuoco. Il nome specifico dal latino albus = bianco per il suo colore.' No sé què pensar.
PORRASSA f.
|| 2. Planta liliàcia del gènere Asphodelus, principalment les espècies Aspodelus albus i Asph. microcarpus, de rel tuberculosa carnosa, fulles nombroses, llargues i ensiformes, tija dreta, rodona, llisa, ramosa en l'extrem, acabat amb un aplec de flors blanques amb una ratlla rosada, i fruit amb capsa petita ovada globosa (Ribera d'Ebre, Maestrat, Mall., Men., Eiv.); cast. gamón. Preneu del such de la rael de la porraça set draumes, Dieç Menecs. ii, 63. Aquí rel de porrassa a forfollons, aquí pelayna a rompre, Alcover Rond. ii, 123.
Loc.
—Més verd que la porrassa: es diu d'una cosa molt verda (Mall.). Conta qualque ditxo verd com la porrassa, Aguiló Poes. 162.
Fon.: purásə (or., men., eiv.); porása (Ribera d'Ebre, Maestrat); porásə (Mall.).
Etim.: d'un mot llatí *porracĕa, derivat de pŏrrum, ‘all porro’. Font: dcvb
La porrassa és una vistosa planta de la família de les liliàcies que viu als ambients eixuts mediterranis i que a Ulldecona la trobem a llocs rocosos de muntanya.
Rodalies d'Ulldecona
Grafia: macuser64

dimarts, 5 de juny del 2007

Echium vulgare

Viborera, llengua de bou. Herba bianual de la família de les boraginàcies molt coberta de pels aspres que pot arribar fins a 90 cm d´alçada. Les fulles bassals lanceolades fins a 17 cm amb pecíol i les superiors sèssils. Flors vermelloses que es tornen blaves amb 5 estams, un dels quals queda inserit a dins la corol.la. En llocs secs calcaris.
Etimologia: Segons investigació pròpia. El gènere Echium prové del grec Echis, 'víbora'. Aquest nom assenyala l’aparença de les llavors de l’Echium vulgare, ja que recorden el cap d’una serp. I vulgare, ídem.
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

dilluns, 4 de juny del 2007

Lixus pulverulentus



Coleoptera Curculionidae
Rodalies d'Ulldecona
Etimologia: lixus, en italià lesso, 'bullit' per l'aspecte extern de Lixus? En aquest exemplar no s'aprecia amb claretat, però té aspecte com de bullit i arrugat, i pulverulentus, ídem. Investigació pròpia sense resultats. Cercat a la xarxa.
Foto Lixus negre: Inconnu
Fotos: macuser64
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...