dilluns, 30 de juliol del 2007

Olea europaea L.

Olea europaea L.
És una planta originària del Pròxim Orient, que des de fa més de 5000 anys va ser introduïda a l’oest de la conca mediterrània.
Etimologia: Olea, del llatí olea i aquesta del grec elaia, 'olivera' (i oleum, del grec élaion, 'oli d'oliva'). I europaea, (d'europa), del llatí eurōpa i aquesta del grec eurōpē, propiament 'pertanyent a europa'.
Vincent van Gogh, Olive Trees with Yellow Sky and Sun.
Concert per tomasyo, un dia d'estiu.

dissabte, 28 de juliol del 2007

Helix aspersa

Helix aspersa.
Etimologia: Helix, del gr. hélix, 'espiral'. I aspersa, del llatí Aspergo i aquesta de ad i spargo, ad expressa idea de lloc, i spargo del gr. speiró, 'esparcir, estar aquí i allà'.
Mol·lusc de la família del helícids, amb diferents espècies dins del gènere Helix, característic per tenir la closca en espiral.
Els ports.
Foto: macuser64

dijous, 26 de juliol del 2007

Natrix maura

Natrix maura.
Etimologia: Natrix, del llatí natrix, 'serp d'aigua'; i esta del llatí nato, 'nedar'. I maura, del grec maurós; llatí maurus, 'moro, maurità, de la mauritània', més o menys l'actual Marroc, perquè és comuna al nort d'Àfrica.
Serp diurna, termòfila, aquàtica, ovípara, bona i ràpida nedadora, gens agressiva que s’alimenta de peixos i amfibis.
Els Ports
Foto: macuser64

dilluns, 16 de juliol del 2007

Natura horror vacui I

Natura horror vacui I
La nostra tradició de pensament està marcada per l’aversió al buit, aversió que fou formulada en la famosa expressió de l’horror vacui: les coses, la natura, senten un horror al buit.
La fórmula 'Natura horror vacui', és el punt de vista d'un servidor de dita expressió.
Foto: macuser64

diumenge, 15 de juliol del 2007

Chrysoperla carnea


Chrysoperla carnea
Etimologia: Chrysoperla, del grec chrysós, 'or', i perla del baix llatí perula; del llatí sphaerula, boleta. Fent referència al color del ulls , com a petites boletes d'or (Chrysopa). Però diu el DCVB això: 'Etim.: probablement del llatí pĕrna, nom de certa classe de mol·lusc (usat per Plini). En provençal antic existeixen les variants perla i perna. La forma perla s'explica tal vegada per un derivat *pernŭla, com postulava Nyrop Gramm. Franç. i, 318. Cal renunciar a l'etimologia pĭrŭla, dim. de pĭru, ‘pera’; la ɛ oberta que presenta el mot en tots els dialectes catalans indica que prové d'una paraula llatina amb ĕ breu.' Amb aquesta etimologia no s'explicaria la paraula. I carnea, la única referència és a la Espasa i diu: 'CARNEA. Mit. Diosa protectora de la infancia. Los romanos enseñaban a los niños a invocarla y a profesarle culto especial.' No sabria dir si la cosa va per aquí i establir una relació seria arbitrari.
Els crisòpids, Chrysoperla sp., que espontàniament colonitzen diversos cultius hortícoles i que són depredadors polífags, sovint es troben sobre colònies de pugons. Els adults es nodreixen del pol·len i de la melassa dels pugons i de la mosca blanca, tot i que ocasionalment poden acceptar algun insecte. En canvi, les larves depreden qualsevol presa que sigui prou petita, com, per exemple, mosca blanca, pugons, àcars i ous de lepidòpter. S’utilitzen comercialment com a agents de control biològic de pugons i mosques blanques.
Rodalies d'Ulldecona
Fotos: macuser64

divendres, 13 de juliol del 2007

Torilis arvensis (Huds.) Link subsp. recta Jury

Torilis arvensis (Huds.) Link subsp. recta Jury
Etimologia: Torilis, de Tórilis, creació asbitrària d'Adanson en les seves 'Familles de plantes... (1763), on no s'adduïx cap raonament. Alguns autors pretenen relacionar-la amb el gr. toréō, 'enfonsar, taladrar', el que al·ludiria als seus fruits espinosos -al pròleg es llegeix, 'Graines ovoïdes hérissées'-; però és probable que es tracte d'una contracció i transformació de Tordylium i Caucalis. Font: csic. I arvensis, arvense, que creix entre els cultius o sembrats, de llatí arvum, camp conreat.
A llocs menys humits es pot trobar la subspècie purpurea, amb menys flors i aquestes de color vermellós. Torilis japonica es diferencia de Torilis arvensis perquè té umbel·les amb bràctees a la seva base. Floreix al final de la primavera fins l'estiu. HerbariVirtual.
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

dilluns, 2 de juliol del 2007

Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth subsp. corymbosa (DC.) O. Bolòs et J. Vigo

Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth subsp. corymbosa (DC.) O. Bolòs et J. Vigo
Etimologia: Oxalis, segons investigació pròpia, del llatí oxalis, este del gr. oxalis, Plin. 'acedera', i esta del llatí acetarĭa, de acētum, vinagre. Perquè es fa servir com a condiment pel seu sabor àcid degut al oxalat potàsic que conté, que ve de l'àcid oxàlic, el més abundant del regne vegetal i que gairebé mai es troba lliure, sino en forma de sal.
Etimologia: debilis, del llatí 'de i habîlis', mancat de força, propiament 'feble', 'dèbil'.
Etimologia: corymbosa, del llatí Côrymbus, i este del grec kórymbos, propiament 'ramillet', amb -osa, -osum, sufixe que indica abundància. Pareix una etimologia clara tot plegat.
Cercat a la xarxa: "Oxalis" dal greco oxys=acuto, pungente e da hals=sale, per il sapore acido.
Pa de cucut, agreta. Planta perenne i bulbosa. Les flors són de color blanc i s’agrupen en umbel·les terminals.
Planta perenne i bulbosa amb les escates del bulb estretament lanceolades i agudes de color terròs clar i amb nervis prominents. Les flors són de color blanc i s’agrupen en umbel·les terminals. Les fulles són molt poc piloses (només al marge i sobre els nervis).
Estatus : Introduïda. Font: herbarivirtual
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64

diumenge, 1 de juliol del 2007

Paronychia argentea

Paronychia argentea
Etimologia: Paronychia, Laguna diu així al seu comentari; 'Paronychion, en griego, es lo mesmo que panarizo, el cual nombre se le atribuyó a esta planta porque, aplicada, le sana'.
Panarizo, panadizo, cat. panadís; Inflamació aguda del teixit cel·lular dels dits. Del llatí tardà panaricium, aquesta del llatí paronychium, i aquesta del grec παρωνύχιον, literalment, 'al costat de la ungla'. Perquè administrada com emplastre, guaria. Més informació a 'El Dioscórides renovado' de Pio Font Quer. I argentea, del llatí argenteus, de plata, 'argent' o que ho pareix.
Herba sanguinària. Arracades de la Mare de Déu. Arrecada. Arrecadeta. Paroníquia argentada. Sanguinària. Sanguinària blanca.
Petita planta herbàcia, però de soca llenyosa, que estén les branques a sobre de la terra, generalment a les clarianes de les garrigues i marges de camins. Té les fulles oposades i denses. Les flors s'agrupen en glomèruls als extrems de les branques; cada flor està envoltada per unes fulles de consistència de paper molt característiques. Es diferencia de Paronychia capitata , que viu als mateixos hàbitats, per detalls de la forma de les flors. Floreix al principi de la primavera. Font: herbarivirtual
SANGUINÀRIA f.
Nom de diferents plantes a les quals s'atribueixen virtuts tonificadores o reguladores de la circulació de la sang; cast. sanguinaria. Eufràsia, lo morritort, la ruca, la sanguinària, Agustí Secr. 77. Un tassó de gram o herba sanguinària, Maura Aygof. 57.
|| 3. Sanguinària blanca o Sanguinària bona: planta de l'espècie Paronychia argentea (or.).
Etim.: pres del llatí sanguĭnarĭa, ‘pròpia de la sang’.
ARRACADA f.
|| 8. pl. Planta de la família de les paroniquiàcies: Paronychia argentea Lamk. (Cat.): cast. asperilla, nevadilla. Es perenne, de rel gruixada; el tronc se fa de 20 a 30 cm. de llarg; té les fulles oblongolanceolades, glabrescents i mucronades; les flors en glomèruls grans, separats, argentins, terminals i axil·lars. Se fa per llocs arenosos.
Etim.: de l'arab. al-qarraṭ, mat. sign. || 1. Font: dcvb
Rodalies d'Ulldecona
Foto: macuser64
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...