divendres, 20 de maig del 2011

Orquídies: Curraià vermell i Curraià blanc



          Ara mateix estem en plena temporada d'orquídies, si sortiu al camp no tardareu ni cinc minuts en començar a vore diverses espècies que habiten la nostra zona, sobre tot al Montsià, però també a la serreta de Godall i als Ports, on potser hi ha més de vint espècies, com les muntanyes tenen molta alçada, es pot trobar la mateixa espècie tota florida a la part baixa i no més les fulles basals a la part alta.
          Aquí vos porto dos espècies emparentades, de fet son del mateix gènere, la Cephalanthera rubra (Curraià vermell) i la Cephalanthera longifolia (Curraià blanc), estan trobades al mateix bosc de Pinassa, per una sendera que puja a la Font del Paradís, en excursió curteta i fàcil, des de l'àrea de lleure de la Vall.   


          Diu Joan Coromines al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, que Curraià és nom d'una orquídia segons DFa,: Pot ser del nom del poblet de Correà prop de Cardona? (cf. E.T.C. I, 235; Aebisquer, Ét. de Top. Cat., 84). Això és tota referència trobada de l'etimologia de Curraià.
          Etimologia: Cephalanthera de Cephalanthera, -ae f. del gr. kephalē, -ês f. cap, en forma de cap, etc., en llatí cephăllæum, i. (del gr. kephálaion). n. Lucil. El cap. I del llatí anthera, -ae, f. remei compost per flors. // bot. anthera del gr. anthēros, -á, -ón, això és florit, del gr. ánthos, -ous, n. flor. Segons L. C.M. Richard per la forma de l'antera ± redona. També anthēra, æ. (del gr. anthērá). f. Plin., Cels., C.-Aur. Medicament preparat a base de flors per a curar les úlceres de la boca.


          Etimologia: rubra de Rŭbĕr, bra, brum. (de l'arrel ru- com rufus, etc.). adj. Lucr., Hor., Virg., Ov., vermell, ros, colorit, encès. Rivos rubro sanguini inficere, Hor., tenyir les aigües dels rius amb roja sang; ruber panus cruore, Hor., tela roja de sang; quos aurora suis rubra colorat equis, Prop., a qui l'encesa aurora coloreix amb els rajos que llancen els seus cavalls; sol prœcipitem oceani rubro lavit œquore currum, Virg., el sol precipita el seu carro en les vermelles ones de l'oceà. // Leges rubræ, Juv., Lleis compreses baix un títol que s'escrivia amb tinta vermella. // Rubra canicula, Hor., ardorosa canícula... Així més. I és pel color de les flors rosàcies o porpres.

---------------------------------



          Etimologia: longifolia del llatí longifolius, -a, -um, de fulles llargues, del llatí longi-, longus, a, um. adj. llarg, extens, gran, vast. Longum spatium, Cæs., llarg espai; longus septem pedes, Plin., de set peus de llarg; longæ hastœ, Virg. Piques llargues; longus pedum sex, Col., de sis peus de llarg; pede longior quam quisquam longissimus, Cic., més alt d'un peu que l'home més alt;  longus olympus, Virg., la immensitat del cel; Rhenus longo spatio citatus fertur, Cæs., el Rin corre amb veloç curs una llarga extensió. // (fig.) Longas regibus esse manus, Ov., que els reis tenen les mans llargues: són poderosos. // Parlant de persones, longus an brevis, formosus an deformis sit, Cic., si la persona és alta o baixa, bella o lletja. // Longissima epsitola, Cic., una carta interminable; mesis quadraginta quinque longus, Cic., mes de quaranta-cinc dies. // Nihil opus est exmplis id facere longius, Cic., no és necessari allargar això amb exemples; nolo esse longus, Cic., vull abreujar, no vull estendre'm massa. I -folia del llatí folium, ĭi. (del gr. phýllon). n. Cic. Fulla dels arbres i les plantes; fullatge. // (prov.) Pluma et folio facilius moveri, Cic., ser més lleuger que una ploma i una fulla (ser molt voluble). // Virg. Fulla de palmera en la que la Sibila escrivia els seus oracles. // Macr. Fulla de paper. // Vitr., Fulla d'acant (en el capitell corinti). Com ja s'ha dit, de fulles llargues. Vos deixo també els apunts del quadern de camp que vaig prendre fat temps. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.

12 comentaris:

  1. Hola Eugeni, fantástico el cuaderno de campo.
    Este año la primavera está pletórica, llena de flores por todas las partes.
    Que envidia me das por conocer los nombres de las flores y saber identificarlas, a mi me parce una tarea muy dificil, teniendo en cuenta que hay varias que se parecen.

    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Tienes razón, Abilio, es una estupenda primavera, por mi zona ha llovido mucho y está tal cual dices tú, pletórica.
    En cuanto a la determinación, existen diversas técnicas, pero la mejor es por la descripción de la planta, con el tiempo aprendes, como en todas las cosas.
    Un saludo y encantado de verte rondando por aquí.

    ResponElimina
  3. The rubra has a triangular shape similar to our Disas.

    ResponElimina
  4. Hi Diana. I hadfind the species Disa and document a bit , I must say you did not know . Certainly you have some sort of Disa endemic in some area of South Africa. It is a spectacular flower.
    Bears some resemblance to the rubra, as you well suggest, not forget that both belong to the same family and within the variability of orchids, they may be more closely related than the distance suggests that they are. A cordial greeting.

    ResponElimina
  5. Красивые цветы. У нас я таких не видела. Очень интересно было узнать о них.

    ResponElimina
  6. Благодаря мари. Рад вам провести здесь. Я, как орхидеи, и я узнал много о них. Я думал, если бы вы могли видеть эти цветы в Россию. С наилучшими пожеланиями.

    ResponElimina
  7. Hola Eugeni:

    Felicito tu interés por la ecología y me encantó tu libreta de apuntes.

    Saludos desde Chile

    ResponElimina
  8. Hola Mónica, gracias por el cumplido. Encantado de saludarte, ya sabes que sigo con interés tu blog de cocina y también el curioso "el resto de mi vida".
    Saludos cordiales.

    ResponElimina
  9. Hola Eugeni,
    vaig seguint els camins dels teus blocs i de moment el trajecte em sembla molt agradable ... hummmm quina bona olor fa en aquest paratge!

    Els quaderns d'apunts, son una de les meves debilitats, m'encanten són obres intimes d'artista, petits secrets, que exploten visualment als ulls dels curiosos.

    Cordialment

    ResponElimina
  10. Hola MÔ, sí, jo també soc curiós en aquest sentit, m'agrada vore les obres dels demés i com sé que hi ha curiosos com jo, pos escanejo el quadern de camp. Encara que soc conscient de no ser un artista en sentit literal, que és el que fan servir els andalusos quan diuen: "Qué arte tieneh salao", volén dir que fas les coses molt bé.

    Encantat de que rondes per aquest bolc.

    ResponElimina
  11. ¡Hola Eugeni!
    Disfrutar de les nostres orquídies en esta época no té paraules. Aquestes dos les tinc localitzades en alguns llocs de la província de Terol. El teu llibre de camp está motl bé, ¡Felicitats!. Jo vaig començar un fa anys, però el tinc abandonat.

    Salutacions.

    ResponElimina
  12. Tens raó, Fernando, les nostres orquídies són una petita meravella, i costa ben poc veure-les, amb una mica de pràctica clar. Per cert que en el quadern de camp el que més hi ha són anotacions de llocs i dates per relacionar-les amb les fotografies que faig; amb això de les càmeres digitals, les faig a milers, és el que té no ser bon fotògraf, si fas moltes fotos alguna surt bé.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina

Els comentaris afegeixen valor a les entrades i també obren noves vies de discussió, de manera que enriqueixen el bloc, opina i aporta el que et semble.
Torna quan vulgues, seràs benvingut/da.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...