Portell de l'Infern amb boira.
Petit grup expedicionari en busca d'orquídies.
Sorpresa! Pinguicula dertosensis florida a la part alta de l'excursió, es tracta d'una planta vulnerable, un endemisme iber-llevantí d'escassa distribució amb no més de 2000 exemplars. És una planta carnívora, es pot dir que insectívora. Per atraure les preses, petits artròpodes la majoria, fa servir una mena d'olor fúngic i la brillantor de les fulles deguda a la refració de la llum de les gotetes de mucílag que té. Quan la presa passa per sobre de les fulles, queda adherida a les gotetes de mucílag produïdes pels pèls glandulífers. Durant el procés queden excitades les glàndules sèssils de la superfície foliar, emetent una secreció viscosa per la cutícula que conté encims digestius. Es produeix així una digestió externa i després l'absorció del fluid. Les preses constitueixen la font principal de nitrogen, però també aporten calci, potassi i magnesi quan el substrat és molt pobre.
Això pareix Arenaria conimbricensis, però falta determinar. I Cistus salviifolius ben majo.
Fent fotos a orquídies sense flor.
De tornada de l'excursió, la segona sorpresa important del dia, a aquest Cistus albidus hi havia un Bombus pratorum, aquest himenòpter que es veu amb el culet taronja i que només sospitava la seva existència als ports, a quedat documentada la seva presència amb aquesta imatge.
Ports de Tortosa-Beseit, la Tinença de Benifassà, excursió per la sendera que surt des de la casa forestal i puja cap al Portell de l'Infern, per tota la pujada hi han orquídies sense florir, fins a 6 espècies que hauran d'esperar un parell de setmanes a ser fotografiades. Original publicat per Eugeni Guzman © 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris afegeixen valor a les entrades i també obren noves vies de discussió, de manera que enriqueixen el bloc, opina i aporta el que et semble.
Torna quan vulgues, seràs benvingut/da.